Història volver

HISTÒRIA

La festivitat de Moros i Cristians a Dénia té les seues arrels en els freqüents atacs de corsaris berberiscos, turcs i algerians que van assetjar les nostres costes durant els segles XVI i XVII. Aquests enfrontaments i captures d'embarcacions per part dels deniers van marcar la història de la regió.

Dénia s'enorgulleix de tindre la celebració de moros i cristians dels més antigues de la Comunitat Valenciana, els origens del qual es remunten al segle XVI i han estat documentats en diversos escrits al llarg del temps.

La referència més antiga data del 10 de setembre de 1556, quan Dénia, en aquell temps la ciutat millor fortificada del marquesat, va patir un atac sorpresa de corsaris algerians que comptaven amb 10 galeres i 600 homes. En aquell moment, les tropes denieres es trobaven fora donant suport a un fals atac a Xàbia, la qual cosa va deixar la ciutat desprotegida. No obstant això, la ferma defensa dels habitants de Dénia va aconseguir repel·lir l'atac i salvar la ciutat. Aquest fet va commocionar la població i, en commemoració, es va establir una processó anomenada "de quan els moros van arribar al Saladar". Amb el temps, aquesta celebració religiosa es va convertir en una festivitat que recordava els atacs dels corsaris musulmans, els quals van persistir fins a finals del segle XVII.

Un altre moment històric important, que va marcar l'estructura mateixa de la festa, va ocórrer entre l'11 i el 16 de febrer de 1599, quan el rei Felip III va visitar Dénia en una de les seues tres visites a la ciutat. Durant la seua estada, el seu privat, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, duc de Lerma i marqués de Dénia, amb la col·laboració de tota la població, va preparar una sèrie d'activitats festives per a l'entreteniment del rei i la seua cort. Un dels actes va ser una batalla de Moros i Cristians al port, a càrrec del Consell (Ajuntament) d'Alacant, amb una bergantina i quatre fragates tripulades per homes disfressats a " l´estil turc i morisca", que continuava a terra amb la presa del castell i finalitzava amb la consegüent reconquesta per part de les tropes cristianes. Lope de Vega, el famós poeta, va fer una crònica d'aquestes festivitats en un poema titulat "Festes de Dénia al rei Catòlic Felip III", on va narrar els fets de la conquesta del castell tant pels moros com pels cristians.

En escrits de finals del segle XVIII, es menciona que la festivitat de Moros i Cristians es relacionava amb les festes de la Santíssima Sang. Durant aquesta celebració, els mariners de Dénia del barri de la Marina de Dénia (actual Baix la Mar) representaven els Moros i Cristians en totes les seues etapes, amb desfilades, batalles navales, parlaments, presa del castell i una gran batalla final. Aquests esdeveniments incloïen l'ús de pólvora, actes religiosos, música i representacions teatrals a la plaça (actual Plaça de la Constitució), coincidint amb els 100 anys de la festivitat de Sant Teodor.

Les festes de Moros i Cristians són, per tant, unes festes antigues que han perdurat al llarg de quasi 500 anys. És un valuós llegat històric que ha sabut mantindre la seua essència al llarg dels segles, recordant amb orgull la valentia i la lluita dels seus avantpassats davant els atacs dels corsaris i rendint homenatge a les tradicions de la regió. És inevitable que hagen anat evolucionant al llarg dels segles canviant la data de celebració o el sant patró però indubtablement mantenint l'essència de la festa amb batalles navales, presa de castell, focs artificials, música, processons i un llarg etcètera.

A finals del segle XVIII, principi del segle XIX, aquestes festes de Moros i Cristians, juntament amb els seus esdeveniments relacionats, va anar desapareixent sense una raó clara fins a la seua recuperació en 1980. Possibles factors inclouen canvis demogràfics, culturals o, durant el segle XX, l'expansió de les Falles.

No va ser fins al 1980 quan la festivitat moderna dels Moros i Cristians va ser rescatada i celebrada en la seua forma actual. Per a la petita història, és rellevant mencionar que a finals dels anys 70 la celebració de Sant Roc començava a decaure. Un grup de majorals propers a la Falla Centre, en col·laboració amb residents de Dénia d´arrels alcoianes, va decidir que el sant patró no havia de caure en l'oblit, i així van reviure una antiga festivitat. La celebració es duria a terme durant 4 dies al mes d'agost, del 13 al 16, en connexió directa amb la festivitat de Sant Roc. Aquest matrimoni de conveniència ben avingut ha perdurat de manera ininterrompuda fins als nostres dies i gaudeix d'una indiscutible popularitat, tant entre la població local (amb el constant augment del nombre de filaes presents durant les festes) com entre els visitants que arriben a la nostra ciutat.